Avui he viscut el detonant que necessitava. He anat al CAP demanant ajuda amb la medicació per la depressió i ansietat i m'he trobat parlant del meu pes, de l'obesitat, de com m'afecta el meu físic i de comentaris una mica desesperats per part de la doctora.
I m'he sentit fatal. He enviat un àudio a la meva psicòloga, explicant-li, esperant que em donés la mà però m'he trobat parlant amb ella de la possibilitat de preguntar pel medicament aquell que aprima.
I m'he tancat en mi mateixa. He tornat a ser la nena ferida que no accepta cap comentari, a la nena ferida que se sent sola i desemparada, que se sent incompresa.
Però ja. He plorat, m'he enfadat, i he decidit canviar. Almenys aquest cop la nena ferida no ha agafat el primer que ha trobat i s'ho ha menjat tot.
He preparat el dinar de demà i he aprofitat per menjar el mateix per sopar: arròs blanc, espinacs amb all i hamburguesa de vedella.
Adjunto foto:
Avui he dinat pizza carbonara, pensava que només en nenjaria la meitat però me l'he menjat sencera mentre feia coses a l'ordinador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada